Tot i que mai m’agrada reconèixer que pertanyo a un Estat amb aires d’Imperi anclat en l’anacronia del passat (Ecspanya), per desgràcia tots nosaltres duem un Documento Nacional de Identidad (obligatori) a les nostres butxaques que ens recorden que som membres d’aquest imperiet caducat. Hi ha però d’altres coses que et recorden aquesta trista colonització i tot sovint te n’adones quan arribes de passar uns dies en un país diferent i més “modern”. Ahir la tarda vaig arribar d’Estocolm.

L’arribada va ser una bona benvinguda a Ecspanya. Suposo que va ser per que venia de passar uns dies en un lloc genial i a l’arribar aquí vaig xocar amb el trist malfuncionament de tot plegat. Els fets. Vàrem arribar al Prat amb retard i… les maletes varen trigar no menys de mitja hora en sortir!!! La MªElena m’esperava a fora. Vàrem anar cap a l’estació de RENFE que hi ha al mateix aeroport… a l’anar a agafar les escales mecàniques… “Fora de servei”… arribem a l’estació. Al moment de valdar els bitllets, els “rodets” per on passes… s’encallen i els has de donar una bona sotregada. Al·lucinant!

Arriba el tren, natrualment, amb retard (minuts després també marxa tard). La gent s’apila a les portes i amb prous feines deixen sortir. Ja a dins.. crits i més crits! però quina civilització és aquesta!?. Arribada a Arc de Triom… les barreres per sortir de l’estació.. s’encallen i algunes no van…

Benvingut a casa! Puc agafar l’avió de nou i tornar a marxar?

Avui ja s’ha acabat tot i dema dimecres torno cap a Barcelona. Avui per la tarda hi ha hagut la darrera xerrada del congres i dema a les tres de la tarda agafo l’avio de tornada cap a Barcelona.

Han estat uns dies molt profitosos, tant a nivell personal com cientific. A nivell personal he conegut gent nova d’arreu del mon i he reforcat els lligams amb la gent que ja coneixia. A nivell cientific he conegut i xerrat amb gent amb la que volia xerrar i he apres moltissim! Es pot dir que han estat una quatre-cinc dies realment molt i molt aprofitats!

Es la segona vegada que volto per terres sueques i m’enduc la mateixa sensacio que ara fa set anys (quan vaig venir a veure al Pep, el meu tiet que hi estava fent un post-doc): algun dia tornare. Aquesta terra em te el cor robat; la gent, els paissatges, l’aire que s’hi respira. Es la segona vegada que hi vinc i encara tinc mes ganes de tornar-hi.

Aquesta vegada he voltat molt poquet per la ciutat en si ja que ens han tingut “tancats” en un centre de convencions (Bergendal) que es fora la ciutat, a uns deu quilometres. Aqui hi hem fet les xerrades i hi hem dormit i menjat. Es pero un petit paradis… prats verds, un llac, tranquil.litat, tot molt ben posat, bon menjar, … altament recomanable. A Stockholm nomes hi varem anar ahir a sopar i, si tot va be, hi tornare dema pel mati a fer un tomb abans d’agafar l’avio…

Pel que fa a ciencia… 43 xerrades!!! de les quals he anat a 42… aquesta tarda m’he agafat una horeta lliure per voltar pel llac i fer alguna fotografia. Hi ha hagut gent molt important i interessant i, que carai! aquestes coses sempre van be per fer relacions de cara a possibles futures sortides! A mes a mes, diumenge per la tarda vaig presentar el meu poster (Study of the role of selenocysteine in an enzimatic reaction) i, tot i no tenir un exit espectacular, he recollit idees molt interessants!

Be, em sembla que ja es hora d’anar a dormir que dema pel mati m’espera la ciutat! i per la tarda.. un vol de tres hores i mitja! A la tornada, quan tingui un moment ja penjare alguna foto.

(Nota: Missatge sense accents ja que escric amb un teclat suec que no en te! i, com que es Windows, passo de remenar la configuracio)

Aquesta vegada toca volar cap a Estocolm! Demà (millor dit, avui) dissabte a quarts d’onze sortirà l’avió direcció Estocolm. El motiu del viatget aquesta vegada és un congrés que es fa prop de la capital sueca, els congrés del seixantè aniversari del Prof. Per Siegbahn.

Amb mi m’enduc un póster amb el que presento un estudi teòric d’una proteïna que conté elenocisteïna. Si voleu, aquí en podeu llegir l’abstract. L’horari és força atapeït però estic convençut que valdrà la pena.

Ja ho dic jo, ja.. que difícil que és la vida d’un científic-doctorand… sempre d’aquí cap allà… sort que n’hi ha uns quants que fem aquesta dura feina :-)

Torno dimecres!!

f 1 METEOR 1 Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.

Ja no me’n recordava!

(definició del Gran diccrionari de la Llengua Catalana)

Aquest matí he conegut a través de Vilaweb la notícia de la mort d’en Pere Esteve. Trista noticia per començar el dia.

Ara fa una estona però he mirat què en deia el portal de noticies de Catalunya Informació i he tingut, per variar, una desagradable sorpresa. No em considero convergent, sinó tot el contrari, però, des de que en el repartiment de poders del tripartit els PSOEcialistes es van quedar amb la ràdio i televisió alguna cosa no rutlla. Crec que quan es tracta de donar una noticia com aquesta el més adient és parlar de la persona en qüestió, de la seva història i del que ha fet i és molt lleig, trist i menyspreable, aprofitar aquestes ocasions per atacar a d’altres partits. La noticia està plena de comentaris com ara…

Des d’allà va impulsar un gir sobiranista que aviat va xocar amb la praxi del seu partit, que es veia obligat a buscar aliances amb el Partit Popular, primer a Madrid i després fins i tot a Barcelona.

O…

Però aquesta tàctica es va rectificar arran de la majoria absoluta del PP, i Jordi Pujol va despatxar aquesta iniciativa sobiranista amb una frase (”coses d’en Pere”) que va deixar ben clar quina era l’estratègia real.

No sé qui és el redactor d’aquesta noticia, ni ho vull saber. Però estar clar que aquest no és el camí, ni molt menys!

Simplement, trist, molt trist.

Ahir anunciava en un post que els amics de Debian havien alliberat una nova versió stable, la Debian Sarge. Avui us anuncio que ja la tinc instal·lada al portàtil i funcionant perfectament(*)!

Fa temps que porto de cap instal·lar Debian al portàtil però, sincerament, mai me n’havia sortit i sempre he optat per instal·lar al disc cosetes més senzilles (però basades en Debian) com ara Knoppix. Però, per molt basades en Debian ques estiguin, i per molt bñe que vagin… Debian és Debian. Així que ahir, en conèixer la notícia de la nova stable vaig decidir contraatacar: vaig descarregar la iso i, som-hi!

Vaig descarregar només el primer CD i la resta es va instal·lar via xarxa (el servidor alemany de Debian va força ràpid), vaig posar-li quatre paràmetres de la tarja gràfica i el monitor i llestos! A la primera engegada vaig haver de retocar la resolució al fitxer de configuració de les X però, tret d’això, la resta tot perfecte!

(*)Hi ha algun detallet que no m’acaba de rutllar com ara la tarja wireless i el control d’energia però… amb un kernel nou estarà tot enllestit.

Actualització (19.07): Actualitzo kernel a 2.6.8, instal·lo el dimoni acpi (per la bateria), descarego, compilo i instal·lo els drivers per la tarja sense fils (ipw2100) i… llestos! Ara ja funciona tot!

Avui, només arribar a la feina llegeixo un correu que anuncia la publicació de la darrera versió stable de Debian, la Debian Sarge (3.1).

The Debian Project is pleased to announce the official release of Debian GNU/Linux version 3.1 codenamed “sarge” after nearly three years of constant development. Debian GNU/Linux is a free operating system which supports a total of eleven processor architectures, includes KDE, GNOME and GNUstep desktop environments, features cryptographic software, is compatible with the FHS v2.3, and supports software developed for the LSB.

Llegiu aquí la nota de premsa sencera.

Felicitats a tota la comunitat!