Avui a l’espai mail obert de Vilaweb hi ha publicat un article d’en Francesc Ribera, Titot, referent a l’assassinat del jove berguedà Pep Isanta. El cito tot a continuació:

Quan les llàgrimes apaguen el foc

31/05/2005

Els patumaires sovint ens demanem què és allò que fa inexplicable la Patum. Moltes vegades ens hem quedat sense paraules, amb la sensació de fer curt, explicant La Patum a un profà. Com és que el foc de la Guita no crema? D�??on surt l�??energia per llevar-nos per anar a La Patum de Lluïment? Perquè tornem a la Plaça amb el guix del braç trencat encara fresc? Perquè tothom té tant clar i és militant de la frontera precisa que separa la follia del respecte?

La mort d�??en Pep Isanta ens n�??ha donat moltes pistes.

Per Patum, a Berga, tot és transforma, perquè la relació entre els berguedans, entre els patumaires, es transforma.

Gent, que la resta de l�??any ni se saluda, xerren amistosament, s�??agafen per fer rotllana a la Plaça, fan el got plegats. La mida de la ciutat (15.000 habitants) afavoreix això perquè no tots ens coneixem però la majoria ens reconeixem. De molta gent amb qui no hem parlat mai, sabem el seu nom; o on treballa; o on viu; o qui són els seus pares, germans o fills; o a quin bar sol anar; si és de la Penya Boletaire o si havia jugat amb el Handbol Berga. Gairebé tots ens reconeixem i això afavoreix aquesta complicitat absoluta amb la festa. Les figures de la Patum, les músiques i els vestits de les comparses són els elements tangibles d�??aquesta complicitat i allò que, constantment durant cinc dies, la realimenta.
Després de assassinat d�??en Pep, dissabte es va decidir suspendre la Patum i diumenge fer-la. I tots ho vem entendre, tot i que dissabte a les deu dels vespre no sabíem què fotre a casa, ni diumenge al migdia teníem ganes d�??estar a la Plaça Sant Pere. I vem fer, per primera vegada en sis-cents anys, Patum per força.

Les llàgrimes havien apagat el foc. La festa s�??havia trencat però La Patum continuava. I vem constatar i demostrar per què diem que La Patum no és només una festa. Perquè vem fer Patum sense fer festa, al contrari, de cruel dol.

Patum de cares llargues i gent mirant a terra. Si alçaves els ulls era pitjor, veies les guites caminant sota un estol de crespons negres als balcons i pancartes: �??Isanta, mai t�??oblidarem�?�, �??Mossos, on éreu?�?�.
La Plaça plena de gom a gom i cap empenta. Els Turcs i Cavallets no havien guerrejat amb tant espai des de la Batalla de Can Maurí.

Quan va acabar l�??amic Ramon Busquets em va dir �??Mai no hauria pensat arribar a veure mai això!�?� i vem marxar a Cal Blasi -com a última estació obligada de la Patum més ingrata- a fer un got de barreja amarganta.

I a la nit, poca Patum i gens de festa. El barret, el mocador i la camisa ja eren al cubell de la roba bruta. I amb tot no vaig poder estar-me d�??anar a darrera hora a la Plaça a fer els quatre únics tirabols acordats.

A les quatre de la matinada ja era al llit i això des que tenia tretze anys no passava.
Dilluns a les vuit del matí vem anar al Jutjat. Volíem pressionar la jutgessa perquè no els deixés en llibertat. A la tarda vem anar a l�??enterrament i després vem tornar als jutjats i vem comprovar una cosa inaudita: encara era Patum, el primer Dilluns de Patum de la història. La festa s�??havia acabat (de fet s�??havia acabat divendres a la nit) però l�??esperit de La Patum es mantenia, la companyonia, la complicitat.

Ens van voler tallar la Patum i el que han fet ha estat allargar-la.

Aquest vespre hi torna a haver reunió de les entitats de joves. Possiblement La Patum d�??enguany anirà acabant a poc a poc, però aquest any s�??ha trobat la Berga patumaire amb la de la resta de l�??any. I aquest encontre inimaginable durarà molts anys, com la memòria d�??en Pep Isanta. Ens cuidarem prou que això no passi mai més.

Francesc Ribera ‘Titot’

El vol FR9107 de la companyia RyanAir surt de Girona a les vuit del vespre… vaig a passar el cap de setmana a la capital de l’Imperiet del nord.

Fins dilluns!!!!

Llegeixo via Oriol i Benjamí que ha sortit una nova i curiosa tipologia de virus: es diu PGPCoder.A.

Què fa aquest virus? doncs una vegada infectat l’ordinador, en comptes de destruir-ho tot, encripta diferents tipus de fitxer (fitxers office, imatges, webs,…) i et demana un rescat de 200$ per obtenir l’eina necessària per desencriptar-los.

Com “entra”? doncs… aprofitant, com no podria ser d’altra manera, un forat de seguretat del Microsoft Internet Explorer. El curiós del cas és que el forat té quasiun anyet d’antiguitat. Naturalment afecta als sistemes Windows.

Fa uns dies es descobria un forat de seguretat greu en el Mozilla Firefox i de seguida va agafar gran volada i popularitat… “el programari lliure és insegur!!!” (¿?), però… algú diu quelcom ara… un anyet i els “programadors” de Microsoft han estat incapaços de solucionar el foradet. La gent de Mozilla ho va solucionar en dos dies.

La solució és senzilla. Si no es vol entrar 100% en el programari lliure fent ús de Linux, una bona mesura de seguretat és, com a mínim, fer ús del màxim de programari lliure possible: Firefox, Thunderbird, OpenOffice, AbiWord, ….

Ja veieu, Microsoft ens garanteix la diversió.

A la feina avui ens han arribat els “SuperPen”! Com un Pendrive però “súper” :-). M’explico. Hem comprat discos externs USB de… 120Gb! El volum de dades amb el que treballem és molt gran i temps enrere vàrem decidir comprar discos externs de gran capacitat. Després de mirar força vàrem optar pels Hand drive, de Fujitsu.

Aquests discos, a banda d’un disseny prou encertat i acurat, tenen quelcom que s’agraeïx: l’entranyable “Tux” en la llista d’icones de sistemes operatius suportats. La única pega és el pes… 1.8Kg! ja ho diuen a la web “portable però no portàtil”.

Ara mateix s’està formatant: una partició ext3 de 116Gb pel treball diari i una altra vFat de 4Gb per si en cas d’emergència nacional hagués de quelcom sota windows.

Ahir, uns dies després de la seva estrena vaig anar al cine a veure, com no podia ser d’altra manera, la Guerra de les Galàxies. Val a dir que hi anava amb certa por ja que hi ha gent que m’havia comentat que no era gran cosa. Sóc una mica fan de l’antiga trilogia (que he vist algunes vegades) però encara no havia vist cap de les noves pel·lícules però ahir la nit, la tercera em va deixar un molt bon regust! Em va agradar i vaig gaudir de les quasi dues hores i mitja que dura!

El dia abans de l’estrena vaig veure una entrevista que li van fer a en George Lucas i comentava que la pel·lícula era un símbol de cap a on no hauria d’evolucionar la nostra societat. Tot sovint es fa servir en va el nom de la democràcia per retallar drets i privar de llibertat la gent etiquetant de “separatistes”, “terroristes”, … aquells que volen anar contra aquest poder. La pel·lícula n’és un bon exemple.

La cirereta del pastís va ser que la vaig anar a veure en català! Tenint en compte el miserable nombre de còpies distribuïdes en català (12), poder veure la pel·lícula en la nostra llengua és tot un luxe. Potser preferiria una versió original subtitulada al català però de moment aquest tipus de cultura està una micona endarrerida al nostre país.

Ahir la nit, mentre tornava de Barcelona cap a Tarragona vaig tenir una molt agradable sorpresa. Vaig engegar la ràdio i, tot passejant-me pel dial, vaig topar amb Catalunya Cultura. �?ren poc més de les dotze de la nit i estaven fent un programa anomenat Cançó, presentat per Jordi Garcia Soler.

Ara fa molts anys Rac 105 feia un espai dedicat a la cançó d’autor, espai que malauradament es va perdre quan va passar a formar part del Grupo Godó. Recordo haver estat cada nit de diumenge pendent del programa. “Rac-autor” es deia.

Ahir la nit vaig gaudir amb en Lluís Llach, en Sisa, Maria del Mar Bonet, Ia i Batista,… lletres antigues (però actuals), d’altres de més noves, veu i guitarra, en d’altres un piano,… un tou de petites joies .

Gràcies!

Actualització (18.38): Fa una estona he recordat que temps enrere Ona música feia també un programa dedicat a la canço dins l’espai temàtic de les nits anomenta La senyora cançó i presentat per en Miquel Pujadó. Fa una estona he consultat la web de l’emisora i veig que ja no el fan.

Divendres al vespre-nit i dilluns, també al vespre-nit ha plogut molt per la zona de Tarragona. Pluja constant amb moments de tempesta. En les dues ocasions, mentre plovia, pensava que seria genial poder recollir tota l’aigua de la pluja, quelcom impossible, ho sé. Però seria genial que aquest bé tant preuat no s’escolés pels carrer, clavegueres, rius,… fins anar a parar al mar.

Dimarts pel matí hi vaig tornar a pensar. No podem recollir TOTA l’aigua quan plou, però sí que podem estalviar-ne molta! Dimarts pel matí (encara queien algunes gotes a Tarragona), els regadors dels jardins de la feina funcionaven, com cada matí. El mateix va passar al vespre amb el jardí comunitari del pis on visc.

Quan plou no podem recollir tota l’aigua… però sí que podem evitar fer ús d’aquella que la pluja ens permet estalviar. �?s a dir, si plou, simplement, no cal regar. A la feina cada dia es reguen tots els jardins. Aquests dies hauríem pogut estalviar. Dissabte no calia regar, i dimarts (ni avui dimecres!) tampoc. Ja està tot mullat! Per què hem de “regar sobre mullat”? per què hem de llençar tanta aigua.

Al centre on treballo tot figura que és “ultramodern”: control d’accés amb targetes personals a gran part de les portes, climatitzador controlat per ordinador a gran part de les dependències, enllumenat controlat també per ordinador,…. però el sistema de regadiu… un simple rellotge que s’engega cada dia a la mateixa hora; no hi pordía haver un simple sensor d’humitat?.

Ens falta, per sobre de tots els decrets i restriccions que es puguin fer,… una cultura… la cultura de l’aigua.

Si ahir la Fundació Mozilla publicava la nova versió del Firefox, avui veig que ja hi ha disponible la versió en català!

La podeu descarregar des de la web de la Fundació o bé seguint els enllaços que us poso a continuació:

Per descarregar la versió per a GNU/Linux, clica aquí.
Per descarregar la versió per a Mac OS X, clica aquí.
Per descarregar la versió per a Windows, clica aquí.

A L’ateneu.org avui hem publicat un nou Editorial.

De Baixàs a Gandia: per una nova cultura energètica!

Les amenaces contra la integritat ambiental i l’equilibri del nostre territori no cessen. Aquest cop, en forma de línies elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT).

Dos projectes, al nord i al sud dels Països Catalans, amenacen d’esgarrapar la terra i l’aire amb torres de 60 metres d’alçada, corredors de 100 metres d’ample i filats elèctrics de 400.000 volts de tensió. Una esgarrapada amb conseqüències incalculables per als ecosistemes naturals, el paisatge i, el que és més important, la salut de les persones.

Pel nord, la línia projectada entre Baixàs-Figueres-Bescanó i Setmenat amenaça espais naturals i poblacions de l’Albera, l’Empordà, les Guilleries i el Montseny. Pel sud, la línia entre Gandia i Castelló de la Ribera amenaça paratges i pobles de la Valldigna. L’una i l’altra formen part d’un mateix projecte que, a la llarga, pretén fer passar electricitat entre l’estat francès i el nord d’�?frica amb un únic objectiu comercial: la venda d’energia a tercers països i els nous projectes d’especulació urbanística. Això sí, disfressat de necessitat energètica i demanda social al nostre país. Un negoci rodó per a les empreses d’electricitat.

Aquest projecte, a més, es basa en la interconnexió de xarxes provinents de centrals nuclears i, per tant, manté i potencia un model energètic insostenible que representa una greu amenaça per a la població (com ha posat de manifest darrerament la precària situació de la central de Vandellòs).

Aquesta nova amenaça ambiental ja ha provocat la mobilització popular a les zones afectades. Al nord, bona part de municipis i institucions del Rosselló i l’Empordà -a banda i banda de l’Albera- s’han organitzat conjuntament al voltant de la plataforma No a la MAT!. Al sud, la Coordinadora Contra l’Alta Tensió a la Valldigna ja ha fet sortir la gent al carrer.

Però no els podem deixar sols. Aquestes línies de Molt Alta Tensió representen un desafiament a tot el territori i un menyspreu a l’esforç per aconseguir una nova cultura energètica, més sostenible, respectuosa amb l’entorn i lliure de perills.

Un cop més, caldrà sortir al carrer.

D’això se’n diu rapidesa! Avui he vist que la gent de Mozilla ja han actualitzat el Mozilla Firefox solucionant així els problemes greus de seguretat apareguts el cap de setmana passat. Des de la web de Mozilla es pot descarregar ja la versió 1.0.4 d’aquest navegador. De moment però la nova versió només està disponible en anglès.

Descarrega la versió per GNU/Linux des d’aqui.
Descarrega la versió per Mac OS X des d’aquí.
Descarrega la versió per Windows des d’aquí.